Aquest any es cumpleixen 18 anys desde la darrera prova nuclear realitzada pel govern francés a l'atol de Mururoa (Polinèsia Francesa). Per als qui no coneguin l'historial "delictiu" del govern de l'Elisi perpetrat en aquest paratge del Pacífic us en faré cinc cèntims:
Que és Mururoa?
Mururoa és un atol que forma part de l'arxipèlag de Tuamotu (el qual està composat per uns 50 atols situats al vell mig de l'oceà Pacífic), i que concretament, pertany a la Comuna de Tureia. Les primeres referències que tenim d'aquest arxipèlag daten del segle XVI quan Magallanes es va convertir en el primer europeu en trepitjar-les. A partir d'aquest moment l'arxípelag va rebre varies visites de descubridors i exploradors europeus (època en la qual les illes estaven sota la influència dels governants d'Haití), fins que ben entrat el segle XIX l'arxipèlag va ser anexionat a França com a territori d'ultramar.
 |
| Imatge d'una de les illes de Tuamotu |
 |
| Mapa de l'arxipèlag de Tuamotu |
Assajos nuclears
A l'any 1962 l'assamblea territorial va decidir que Mururoa correria la mateixa sort que l'atol de Fangataufa i va ser cedit al Centre d'Experimentació del Pacífic per a la realització de proves nuclears; malgrat les enèrgiques protestes de l'Assamblea Polinèsia, i dels governs de Nova Zelanda i Canadà, les proves es van dur a terme sense cap tipus d'impediment. Desde llavors, un total de 176 proves nuclears de tot tipus han estat realitzades a Mururoa, la primera de les quals, batejada amb el nóm d'Operació Aldebaran, i supervisada in situ pel general De Gaulle desde un globus aerostàtic, es va portar a terme l'any 1965 i va consistir en la detonació d'una bomba de fusió de plutoni de 30 kilotons (més poderosa que la bomba d'urani explosionada a Hiroshima) la radioactivitat de la qual va arribar fins a països com Nova Zelanda o Perú amb imatges tan dantesques com una pluja de peixos i mariscos irradiats. Entre l'any 1966 i 1974 un total de 41 proves nuclears atmosfèriques van ser realitzades pel govern francès.
 |
Prova nuclear atmosfèrica realitzada a Fangataufa, prop de Mururoa
|
Donada la pressió internacional, a partir de l'any 1974 el govern francés es va veure obligat a abandonar les proves atmosfèriques; no obstant, lluny d'abandonar els seus plans, la nova estratègia va consistir en realitzar perforacions al sol marí per a realitzar-hi detonacions submarines; el temor generalitzat de que la radiació atrapada poguès "escapar-se" i contaminar els àtols veïns o que algún altre desatre es poguès podruir es va fer realitat l'any 1979 quan un error en un dels dispositius de detonació va provocar una esquerda de 2 kilómetres i una fuita de radiació fora de l'atol. Malgrat això França va continuar realitzant proves de forma "secreta" fins l'any 1996, en el qual, el govern de l'Elisi es va veure obligat a tancar el programa de proves nuclears al Pacífic ja que la pressió de organismes internacionals i ONGs va es va tornar insuportable.
Malgrat que el govern de París va insistir que no hi havia cap perill, el president de la Comissió Nuclear, Oldham Roland, va dir que en el cas que es produís un col·lapse a l'atol de Mururoa, els materials radioactius podrien ser alliberats en l'Oceà Pacífic. A més, l'oficial de seguretat nuclear de l'Armada francesa Marcel Jurien de la Gravière, va suggerir que les persones que resideixen a prop de l'atol podrien estar exposats a una radiació 300 vegades més intenses del normal, amb les conseqüències corresponents.
18 anys més tard, el govern francès ha declarat que la Polinèsia Francesa no representa cap perill ambiental i que no hi ha cap tipus de risc; no obstant, l'accès a Mururoa està curiosament prohibit per les forces militars.
 |
| Detonació a Mururoa als anys 70 |
Històries de Mururoa:
Us passo un parell d'històries que sobre homes i dones que van posar la seva vida en perill per aturar els assajos nuclears a Mururoa (val la pena llegir les històries).
Aquest enllaç parla sobre la història de David McTaggart, Nigel Graham y Davison Grant, 3 homes que es van jugar la vida col.locant-se amb un veler d'onze metres prop de la zona de detonació; no té desperdici.
 |
| Imatge del veler Vega amb l'ajuda del qual McTaggart, Graham i Grant van fer saltar a la llum les atroçitats comeses per el govern francès al Pacífic |
D'altra banda, el Rainbow Warrior, el primer vaixell de Greenpeace, també va ser "víctima" dels assajos nuclears de Mururoa; us passo un fragment que he trobat a la pàgina web de Greenpeace on expliquen breument la història y un enllaç on podreu llegir tots els detalls de l'operació Satanique, mitjançant la qual el govern francès va enfonsar el vaixell de Greenpeace abans de que es dirigís cap a Mururoa per protestar contra el programa nuclear francès:
"En 1978, Greenpeace adquirió un viejo barco pesquero al que bautizó Rainbow Warrior (Guerrero del Arco Iris) basándose en una leyenda de los indios Cree: “Llegará un tiempo en que los pájaros caerán del cielo, los animales de los bosques morirán, el mar se ennegrecerá y los ríos correrán envenenados. En ese tiempo, hombres de todas las razas y pueblos se unirán como guerreros del arco iris para luchar contra la destrucción de la tierra”.
Su primera misión fue defender a las focas grises de las Islas Orkney, al norte de Escocia, luego de que el gobierno británico anunciara seis años de caza. Cuando los cazadores llegaron, los activistas guiaron a las focas hacia el agua antes de que pudieran matarlas. Esta acción fue replicada en todos los medios de comunicación británicos y el Primer Ministro inglés recibió más de 17.000 cartas de protesta lo que determinó el fin de la matanza.
En 1985, cuando el barco se aprestaba a partir hacia Mururoa, donde Francia realizaba sus ensayos nucleares, los servicios secretos franceses colocaron dos bombas en el casco y lo hundieron. El fotógrafo portugués Fernando Pereira murió en el atentado.
Un Tribunal Internacional condenó a Francia a pagar una indemnización a Greenpeace por el hundimiento del buque. Este dinero permitió a la organización adquirir un nuevo barco, que fue bautizado Rainbow Warrior II y siguió el camino de su predecesor."
 |
| Moment de l'enfonsament del Rainbow Warrior després de que els serveis secrets francesos hi detonessin dues bombes lapa al casc del vaixell. |
Mururoa només és la punta de l'iceberg:
Per desgràcia, Mururoa no és una excepció; infinitat de proves nuclears s'han realitzat a localitzacions que en el seu moment van ser paradissos de la natura i que avui dia no són una altra cosa que paratges infectes on no hi deixariem entrar ni al nostre pitjor enemic; aquesta és la llista de la vergonya dels governs "civilitzats" del nostre planeta (només s'inclouen alguns assajos que es van fer a illes, no s'incluen els tests fets a deserts) :
- Illa Amchitka
Situada a Alaska, 3 proves nuclears perpetrades pels EEUU.
- Illes Montebello
Situades a la costa nord-occidental d'Australia; 3 proves nuclears perpetrades pel Regne Unit.
- Illa Malden
Situada al Pacífic central; 3 proves nuclears perpetrades pel Regne Unit.
- Atol de Johnston
Situat al Pacífic central; 12 proves nuclears perpetrades pels EEUU.
- Atol de Fangataufa
Situat al Pacífic Sud; 12 proves nuclears perpetrades per França.
- Atol de Bikini
Situat al Pacífic nord-occidental; 23 proves nuclears perpetrades pels EEUU.
- Atol de Kirimati
Situat al Pacífic central; 30 proves nuclears perpetrades pels EEUU i el Regne Unit.
- Atol de Enewetak
Situat al Pacífic nord-occidental; 43 proves nuclears perpetrades pels EEUU.
- Nova Zembla
Oceà Àrtic; 224 proves nuclears realitzades per la Unió Soviètica.
